1 Saúl rogagua ha David rogagua oñorãirõ are oñondive. David pegua imbareteve ohóvo, Saúl pegua katu ikangyve.
David rogagua
(1 Cr 3.1-4)2 David ra'y kuéra Hebrónpe oĩrõ guare, ko'ãva: ijypykue Amnón, Ahinóam Jezreel pegua memby; 3 pe mokõiha Quilab, Abigail, Nabal Carmel pegua rembirekore memby; mbohapyha Absalón, Maacá Guesur ruvicha guasu Talmai rajy, memby; 4 irundyha Adonías, Haguit memby; 5ha Sefatías, Abital memby; 5 6ha Itream, Eglá, David rembireko, memby. Opa ko'ãva heñói David oĩ ramo Hebrónpe.
Abner oñemoirũ David ndive
6 Saúl ha David rogagua oñorãirõ aja oñondive, Abner oñemombareteve ohóvo Saúl rogagua apytépe. 7 Saúl oguereko vaekue peteĩ kuña hérava Rispá, Aiá rajy; ko kuña ndive oiko Abner. Upévare Is-Bóset ipochy Abnérpe ha he'i chupe:
—Mba'érepa reñeno che ru kuñangue ndive?
8 Abner ipochy eterei Is-Bóset ndive ha he'i chupe:
—Che piko peteĩ jagua umi Judá rehegua mba'e? Che añorãirõ nde ru Saúl, hogagua ha iñirũngue rehehápe ha norome'ẽi David pópe, ha piko nde che rova api aipo aiko haguére pe kuña ndive? 9 Tupã ta che nupã ndajapói ramo Davídgui upe Tupã he'i vaekue ojapotaha chugui, 10 aipe'ávo iguapyhágui Saúl róga guápe ha amboguapývo Davídpe Israel ha Judá guapyhápe, Dan guive Beerseba peve!
11 Is-Bóset okirirĩ itáicha Abner renondépe okyhyjégui chugui. 12 Abner katu omondo hembijokuái David rendápe ha he'ika chupe: “Máva mba'épa ko tetã? Ñañemoĩna peteĩ ñe'ẽme: che añeha'ãta ikatu haguã opa Israelgua oñemoĩ nde ykére.”
13 David he'ika chupe: “Jajapóta péicha rejapo ramo ko ha'éva ndéve: ani reju che rendápe reru'ỹre Saúl rajy Mical.”
14 David omondo avei hembijokuái Is-Bósetpe ha he'ika chupe: “Eme'ẽ chéve che rembireko Mical; hese niko amenda vaekue 100 filistéo api'o pirekuére.”
15 Upérõ Is-Bóset oipe'auka iména Paltiel, Lais ra'ýgui; 16 iména hasẽ ohóvo hapykuéri ha omoirũ chupe Bahurim peve. Upépe Abner he'i chupe ojevy haguã ha Paltiel oho jey hógape.
17 Upéi Abner oñe'ẽ Israel myakãhára*f** ndive ha he'i chupe kuéra: “Ymáma peẽ peipota Davídpe pende ruvicha guasurã. 18 Pejapo katu ko'ágã, Ñandejára niko he'i vaekue Davídpe, ha'e rupi oipe'ataha hetã Israélpe filistéo ha opa umi hese ija'e'ỹva poguýgui.”
19 Abner oñe'ẽ avei umi Benjamingua ndive, ha upéi oho Hebrónpe omombe'u haguã Davídpe upe oipotáva Israel ha opa Benjamingua. 20 Oguahẽ Hebrónpe 20 kuimba'e reheve David rendápe, ha David ojapo karu guasu chupe ha iñirũ nguérape guarã. 21 Upéi Abner he'i Davídpe:
—Ko'ágã aháta ambyaty opa Israel guápe, oñoñe'ẽ me'ẽ haguã ne ndive, ikatu haguã reisãmbyhy ha'e kuéra oipotaháicha.
David omondo Abnérpe ha ha'e oho kyhyje'ỹre.
Joab ojuka Abnérpe
22 Joab ha David irũ nguéra oguahẽ upe vove ñorãirõhágui, ha ogueru opa mba'e oipe'a vaekue ñorãirõháme. Abner ohóma ra'e kyhyje'ỹre, David omondo rire chupe. 23 Oguahẽvo Joab iñirũ nguéra ndive oñemombe'u chupe oĩ hague David ndive Abner, Ner ra'y, ha oho hague David omondo rire chupe. 24 Upérõ Joab oho mburuvicha guasu rendápe ha he'i chupe:
—Maerã piko rejapo upéicha che ruvicha guasu? Abner ou ne rendápe ha reheja oho. 25 Ndereikuaái piko Abner, Ner ra'y, ou hague ne mbotavývo ha oma'ẽ ñemívo oikuaa haguã mba'épa rejapo?
26 Abner osẽ vove upégui, Joab omondo Abner piarigua, David oikuaa'ỹre ha umi Joab rembijokuái ohenói jey Abnérpe oĩva Sirá ykua ypýpe. 27 Abner oguahẽvo Hebrónpe, Joab ogueraha chupe táva rokẽ ypýpe oñe'ẽ haguã ñemiháme hendive ha upépe oikutu chupe hyépe ha ojuka, omyengovia haguã chupe ityvýra Asaélpe ojuka haguére. 28 David, oikuaa vove, he'i: “Tupã renondépe, che ha che retãgua ore potĩ Abner, Ner ra'y, jejukágui. 29 To'a Joab ha hogagua akã ári hembiapo vaikue, ha toĩ'ỹ araka'eve hóga pýpe hasy'ỹva tuguy syry, ai vai, térã guata karẽgui, térã ojejuka'ỹva, térã iñembyahyi'ỹva!”
30 Joab ha Abisai, ojoryvy, ojuka hikuái Abnérpe, Abner ojuka haguére ityvýra Asaélpe Gabaón pegua ñorãirõháme.
31 Upéi David he'i Joab ha iñirũ nguérape: “Pemondoro pende ao ha peñemonde ao vosakuépe Abner manonguére.” Mburuvicha guasu David oho umi hetekue ojereraháva oñotỹvo rapykuéri, 32 ha oñotỹ hikuái Abnérpe Hebrónpe. Upépe mburuvicha guasu oñemoĩ ojahe'o soro Abner tyvy ykére, ha upéicha ojapo avei opavave. 33 Upérõ mburuvicha guasu he'i ko purahéi jahe'o Abner rehe:
“Mba'ére piko remano vaerã ra'e Abner,
péicha reiete asy?
34 Nderejepykuái ha nderejepokuái!
Tekove ahẽ pópe ramo guáicha remano!”
Opavave akói ojahe'o hese.
35 Upéi ojerure hikuái Davídpe okaru haguã opa mboyve upe ára, David katu ome'ẽ iñe'ẽ he'ívo:
—Tupã ta che nupã rasy ha'u ramo oimeraẽ mba'e kuarahy oike mboyve!
36 Opavave ojuhu porã pe ha'e he'íva, opa mba'e ojapóva mburuvicha guasu niko ojererohory. 37 Upe árape opa Israelgua oguerovia David ndoikéi hague Abner, Ner ra'y, jejukápe.
38 Upéi David he'i mburuvicha kuérape:
—Peikuaaháicha, ko árape ho'a Israélpe peteĩ mburuvicha itenondéva, peteĩ karai guasu. 39 Upévare che, ha'e ramo jepe upe mburuvicha guasu Ñandejára oiporavo vaekue, añandu che kangyha Seruiá memby kuéra iñarõ etereíva renondépe Ñandejára toñeñanduka upe ojapo vaekuépe ko mba'e ivai etéva!
1 Hubo larga guerra entre la casa de Saúl y la casa de David; pero David se iba fortaleciendo, y la casa de Saúl se iba debilitando.
Hijos de David nacidos en Hebrón
(1 Cr. 3.1-4)2 Y nacieron hijos a David en Hebrón; su primogénito fue Amnón, de Ahinoam jezreelita; 3 su segundo Quileab, de Abigail la mujer de Nabal el de Carmel; el tercero, Absalón hijo de Maaca, hija de Talmai rey de Gesur; 4 el cuarto, Adonías hijo de Haguit; el quinto, Sefatías hijo de Abital; 5 el sexto, Itream, de Egla mujer de David. Estos le nacieron a David en Hebrón.
Abner pacta con David en Hebrón
6 Como había guerra entre la casa de Saúl y la de David, aconteció que Abner se esforzaba por la casa de Saúl. 7 Y había tenido Saúl una concubina que se llamaba Rizpa, hija de Aja; y dijo Is-boset a Abner: ¿Por qué te has llegado a la concubina de mi padre? 8 Y se enojó Abner en gran manera por las palabras de Is-boset, y dijo: ¿Soy yo cabeza de perro que pertenezca a Judá? Yo he hecho hoy misericordia con la casa de Saúl tu padre, con sus hermanos y con sus amigos, y no te he entregado en mano de David; ¿y tú me haces hoy cargo del pecado de esta mujer? 9 Así haga Dios a Abner y aun le añada, si como ha jurado Jehová a David, no haga yo así con él, 10 trasladando el reino de la casa de Saúl, y confirmando el trono de David sobre Israel y sobre Judá, desde Dan hasta Beerseba. 11 Y él no pudo responder palabra a Abner, porque le temía.
12 Entonces envió Abner mensajeros a David de su parte, diciendo: ¿De quién es la tierra? Y que le dijesen: Haz pacto conmigo, y he aquí que mi mano estará contigo para volver a ti todo Israel. 13 Y David dijo: Bien; haré pacto contigo, mas una cosa te pido: No me vengas a ver sin que primero traigas a Mical la hija de Saúl, cuando vengas a verme. 14 Después de esto envió David mensajeros a Is-boset hijo de Saúl, diciendo: Restitúyeme mi mujer Mical, la cual desposé conmigo por cien prepucios de filisteos. 15 Entonces Is-boset envió y se la quitó a su marido Paltiel hijo de Lais. 16 Y su marido fue con ella, siguiéndola y llorando hasta Bahurim. Y le dijo Abner: Anda, vuélvete. Entonces él se volvió.
17 Y habló Abner con los ancianos de Israel, diciendo: Hace ya tiempo procurabais que David fuese rey sobre vosotros. 18 Ahora, pues, hacedlo; porque Jehová ha hablado a David, diciendo: Por la mano de mi siervo David libraré a mi pueblo Israel de mano de los filisteos, y de mano de todos sus enemigos. 19 Habló también Abner a los de Benjamín; y fue también Abner a Hebrón a decir a David todo lo que parecía bien a los de Israel y a toda la casa de Benjamín.
20 Vino, pues, Abner a David en Hebrón, y con él veinte hombres; y David hizo banquete a Abner y a los que con él habían venido. 21 Y dijo Abner a David: Yo me levantaré e iré, y juntaré a mi señor el rey a todo Israel, para que hagan contigo pacto, y tú reines como lo desea tu corazón. David despidió luego a Abner, y él se fue en paz.
Joab mata a Abner
22 Y he aquí que los siervos de David y Joab venían del campo, y traían consigo gran botín. Mas Abner no estaba con David en Hebrón, pues ya lo había despedido, y él se había ido en paz. 23 Y luego que llegó Joab y todo el ejército que con él estaba, fue dado aviso a Joab, diciendo: Abner hijo de Ner ha venido al rey, y él le ha despedido, y se fue en paz. 24 Entonces Joab vino al rey, y le dijo: ¿Qué has hecho? He aquí Abner vino a ti; ¿por qué, pues, le dejaste que se fuese? 25 Tú conoces a Abner hijo de Ner. No ha venido sino para engañarte, y para enterarse de tu salida y de tu entrada, y para saber todo lo que tú haces.
26 Y saliendo Joab de la presencia de David, envió mensajeros tras Abner, los cuales le hicieron volver desde el pozo de Sira, sin que David lo supiera. 27 Y cuando Abner volvió a Hebrón, Joab lo llevó aparte en medio de la puerta para hablar con él en secreto; y allí, en venganza de la muerte de Asael su hermano, le hirió por la quinta costilla, y murió. 28 Cuando David supo después esto, dijo: Inocente soy yo y mi reino, delante de Jehová, para siempre, de la sangre de Abner hijo de Ner. 29 Caiga sobre la cabeza de Joab, y sobre toda la casa de su padre; que nunca falte de la casa de Joab quien padezca flujo, ni leproso, ni quien ande con báculo, ni quien muera a espada, ni quien tenga falta de pan. 30 Joab, pues, y Abisai su hermano, mataron a Abner, porque él había dado muerte a Asael hermano de ellos en la batalla de Gabaón.
31 Entonces dijo David a Joab, y a todo el pueblo que con él estaba: Rasgad vuestros vestidos, y ceñíos de cilicio, y haced duelo delante de Abner. Y el rey David iba detrás del féretro. 32 Y sepultaron a Abner en Hebrón; y alzando el rey su voz, lloró junto al sepulcro de Abner; y lloró también todo el pueblo. 33 Y endechando el rey al mismo Abner, decía:
¿Había de morir Abner como muere un villano?
34 Tus manos no estaban atadas, ni tus pies ligados con grillos;
Caíste como los que caen delante de malos hombres.
Y todo el pueblo volvió a llorar sobre él. 35 Entonces todo el pueblo vino para persuadir a David que comiera, antes que acabara el día. Mas David juró diciendo: Así me haga Dios y aun me añada, si antes que se ponga el sol gustare yo pan, o cualquiera otra cosa. 36 Todo el pueblo supo esto, y le agradó; pues todo lo que el rey hacía agradaba a todo el pueblo. 37 Y todo el pueblo y todo Israel entendió aquel día, que no había procedido del rey el matar a Abner hijo de Ner. 38 También dijo el rey a sus siervos: ¿No sabéis que un príncipe y grande ha caído hoy en Israel? 39 Y yo soy débil hoy, aunque ungido rey; y estos hombres, los hijos de Sarvia, son muy duros para mí; Jehová dé el pago al que mal hace, conforme a su maldad.