Abimélec
1 Apmeyákxeyk axta Siquem ma'a Abimélec, Jerubaal axta apketche, yaqwayam elpaqhetchessekxak ma'a egken námakkok. Aptáhak axta apkeláneya s'e:
2 —Éltamhók eykhe ko'o kólmaxneyha énxet'ák Siquem, ektaqmela etnehek xama énxet apkemha apmonye', háwe m'a apyókxoho nak setenta apketchek nak ma'a Jerubaal, hakte méko nélpaxqamáxche' egnámakkok egagko'.
3 Apkelyepetchákxeyk axta han Abimélec, hakte apnámakkok apancha'awók axta, apkelxegkek axta apmako elpaqhetchessekxak ma'a énxet'ák Siquem, yaqwayam enxoho elyetlakxa'. 4 Apkelmágkek axta han setenta selyaqye aktek élmope m'a tegma kélpeykessamókxa axta chá'a Baal-berit, apkelméssek axta m'a Abimélec. Apkelmeyásegkek axta han Abimélec élmasagcha'a nak apkeltémakxa apkeltamho elyetlakxa', cháxa selyaqye nak. Apkelyetlókek axta han xa énxet'ák nak 5 apkelmahágko m'a Ofrá, aphakxa axta m'a apyáp Jerubaal, apkelnapchek axta han setenta apkelyáxeg ma'a Abimélec, cham'a meteymog apnegkenakxa axta chá'a. Wánxa axta aqsa apxeganakmo tén han apwagkásekpo teyp ma'a Jotam, apketche apsexyo axta m'a Jerubaal. 6 Keñe axta apchaqnákxo apyókxoho apkeleñama nak Siquem, tén han Bet-miló m'a ekpayhókxa axta émhakxa yámet encina, tén han ma'a meteymog kéleykmássesso émha axta m'a Siquem, kélteméssessek axta han wesse' apwányam ma'a Abimélec.
7 Xama axta apleg'a amya'a Jotam, apkenátwekxeyk axta m'a egkexe Guerizim. Apyennaqtéssakxeyk axta han appeywa m'a néten nak, yaqwayam enxoho ellegak apyókxoho énxet'ák. Aptáhak axta s'e:
“¡Kóltaqmelchesho sa' kélháxenmo sekpeywa énxet'ák Siquem! ¡Eñohok sa' han kélpeywa kéxegke m'a Dios!
8 “Xama ekhem axta keltémók exek wesse' apwányam agkok ma'a yámet élaqnéyak nak yókxexma, keltémók axta etnehek wesse' apwányam agkok olivo yámet. 9 Keñe axta olivo yámet megkalyaheykekxo, hakte xeyenmeyk axta awáxok kamaskok ekha pexmok égmenek agkok ektáha enxoho wesse' apwányam agkok ma'a yámet élaqnéyak nak yókxexma, kélmeykegko nak chá'a yaqwayam kólpeykeshok ma'a Dios, tén han kóláwhok chá'a énxet'ák.
10 “Tén axta yenta'a élaqnéyak nak yókxexma éltamho katnehek wesse' apwányam agkok ma'a higo yámet. 11 Keñe axta higo yámet megkalyaheykekxo, hakte xeyenmeyk axta awáxok ektáha enxoho wesse' apwányam agkok ma'a yámet élaqnéyak nak yókxexma, kamaskok kaxek ma'a ekyexna ekmátsa nak tén han ektaqmalma.
12 “Tén axta yenta'a élaqnéyak nak yókxexma éltamho katnehek wesse' apwányam agkok ma'a anmen yámet. 13 Keñe axta megkalyaheykekxo m'a anmen yámet, hakte xeyenmeyk axta awáxok ektáha enxoho wesse' apwányam agkok ma'a yámet élaqnéyak nak yókxexma, kamaskok kaxek vino, ekpeykessáseykekxoho nak chá'a apwáxok énxet tén han Dios.
14 “Tén axta yenta'a élaqnéyak nak yókxexma éltamho katnehek wesse' apwányam agkok ma'a yámet ekha nak am'ák. 15 Tén axta yámet ekha nak am'ák ektáha éláneya, kélmenyeyk sa' agkok atnehek wesse' apwányam kélagkok, kélyókxoho sa' kólhakha chá'a kóneg pessesse ahagkok; megkólmenyeyk sa' agkok atnehek wesse' apwányam kélagkok, atekkesek sa' táxa yaqwayam kalwatnek ma'a ekyókxoho cedro yámet élaqnéyak nak Líbano.
16 “Keñe ko'o kaxwo' sektáha sélmaxneyáncha'a s'e: ¿Táseya kéltáhakxa kéxegke kélteméssesa wesse' apwányam ma'a Abimélec? ¿Kélhésawóya ektaqmalma apteméssessamakxa nak chá'a kéxegke m'a Jerubaal tén han ma'a aphawóxama? 17 Axta yeyék chá'a yetsapok táta apkelmasma kéxegke, apmáheyo elmallahanchesek neyseksa apkelma m'a madianitas; 18 kélenmexeykekxeyk kéxegke m'a táta aphawóxama nak, kélnáhakkassegkek han ma'a setenta apketchek, kélnegkenma chá'a m'a kélnegkenmakxa axta chá'a. Kélteméssessegkek han wesse' apwányam ma'a Abimélec, Jerubaal axta apmeykha naqsa étche, hakte kélnámakkok kéxegke m'a. 19 Ektáhak ko'o séláneya sakhem kéxegke s'e: Tásek agkok kélteméssesakxa kéxegke m'a Jerubaal tén han aphawóxama, kalpayhekxak sa' kélwáxok kóllanok ma'a Abimélec, kapayhekxak sa' han apwáxok elanok kéxegke m'a; 20 sa' agkok kóltáhak xa ektáha nak, ¡etekkesek sa' táxa m'a Abimélec, yaqwayam sa' kamasséssók apyókxoho m'a apheykha nak Siquem tén han Bet-miló, keñe sa' han Siquem tén han Bet-miló, yaqwayam sa' kamasséssók ma'a Abimélec!”
21 Apxeganakmek axta Jotam natámen apteme appeywa, apmahágkek axta aphakmo m'a Beer, hakte apchekak axta m'a apepma Abimélec.
22 Apqántánxo apyeyam axta apteme apkemha apmonye' apagkok Abimélec ma'a israelitas, 23 apcháphássessek axta Dios espíritu apmopso m'a Abimélec tén han apheykha nak ma'a Siquem, yaqwayam enxoho yenmexchásekxak ma'a, 24 yaqwayam enxoho kayaqmegekxak ma'a apkelnapma axta setenta apketchek axta Jerubaal ma'a Abimélec, yaqwayam enxoho kayaqmegekxak eñama appasmo m'a apheykha nak Siquem. 25 Apheyáseykha axta han énxet'ák Siquem apkelmenyexmo nak chá'a m'a néten nak egkexe, apkelyexanmomchek axta chá'a m'a, elyementók axta chá'a aqsok apagkok apyókxoho ektáha nak chá'a apkelpéwomo m'a ámay nak. Apleg'ak axta han Abimélec xa.
26 Xama ekhem axta apmahágko Gáal, Ébed axta apketche m'a Siquem, yetlo apkelyáxeg, apchekawók axta apwet'a m'a énxet'ák apheykha nak tegma apwányam, 27 apkelxegkek axta énxet'ák apkelmahágko namyep apnakxégko anmen yámet ekyexna, apkelánegkek axta vino, apkelánegkek axta ekwányam agko' apkelsawássessamo, aptókagkek axta aptéyak, apyenágkek axta han ma'a tegma apkelpeykessamókxa axta chá'a aqsok apcháyókxa, apxénáha axta ekmaso m'a Abimélec. 28 Keñe axta Gáal aptáha s'e: “¿Yaqsa m'a Abimélec? Jerubaal apketche m'a, cha'a appasmeykha chá'a aptamheykha m'a Zebul. Keñe negko'o nentáha nak negheykha Siquem, yaqsa ektéma nentamheykegko nak sẽlásenneykha naqsa nápaqta'awók ma'a, tásek negko'o antéhek sẽlásenneykha m'a Hamor, aptáha axta apxátekhasso m'a Siquem, eyke megkapayhawok antéhek sẽlásenneykha naqsa m'a Abimélec. 29 ¡Kaxtemék ko'o sekteme apkemha apmonye' kélagkok kéxegke, atekkesek ma'a Abimélec!” Aptáhak axta han se'e: “¡Exeg, Abimélec, yánchásekxa sẽlpextétamo apagkok yaqwayam hẽlnapakpok!” 30 Xama axta apleg'a Zebul, aptaqmelchesso axta m'a tegma apwányam, aptáhakxa appaqméteykha m'a Gáal, aplókók apagko' axta, 31 tén axta apcháphássesa appeywa m'a Abimélec, cham'a aphama axta m'a Arumá: “Apwa'ak Gáal, Ébed apketche s'e Siquem yetlo apkelyáxeg'a, apkelyáteyágkok énxet'ák apheykha nak tegma apwányam yenmexekxak xép. 32 Etyep sa' axta'a yetlo sẽlpextétamo apagkok, kólyexánegwom sa' ma'a yókxexma nak. 33 Keñe sa' axto'ók ektepa enxoho ekhem, ektamák sa' ma'a tegma apwányam, apketamokmek sa' agkok Gáal yetlo apkelxegexma'a yaqwayam elnapakpok xép, etnésses sa' ma'a apmakókxa enxoho etnéssesek.”
34 Aptekkek axta axta'a Abimélec yetlo apyókxoho apkelxegexma'a, apkelyexánegwokmek axta m'a neyáwa nak Siquem, apkexpánchesákpek axta cuatro apkelyaqyehéyak. 35 Xama axta aptepa Gáal ma'a átog nak tegma apwányam, aptekkek axta Abimélec yetlo apkelxegexma'a m'a apkelyexánegwánxa axta. 36 Xama axta apkelwet'a Gáal, aptáhak axta apcháneya Zebul se'e:
—¡Yenmexho hana egkexe nak, sẽlpextétamo apkelxegakmok!
—Háwe —axta aptáhak Zebul—. Egkexe pessesse agkok neykhe apcháneya nak xép énxet.
37 Tén axta aptáha makham Gáal se'e:
—¡Apkelxegakmek han sẽlpextétamo m'a egkexe éltamhomaxchexa nak ‘Xapop Ataxna'’! ¡Keñe han nápakha apkelpéwo apkelxegakmo m'a ámay éltamhomaxchexa nak yámet Encina apagkok Apkelwetayo nak chá'a aqsok Ekpowásamaxche'!
38 —¡Epaqmet makham, megyésso nak epaqmétek! —axta aptáhak apcháneya m'a Zebul—. ¡Xép axta apxeyenma Abimélec apteme mékoho, tén han kaqhok antéhek apkelásenneykha! Cháxa apkelxegakmo sẽlpextétamo apkelwanyémo axta exchep. ¡Exeg, etyep kaxwo' elnapakpok xa énxet'ák nak!
39 Aptekkek axta Gáal apxega apmonye'e m'a énxet'ák Siquem, yaqwayam elnapakpok ma'a Abimélec. 40 Apyaqmássek axta eyke m'a Abimélec, keñe axta apkenyaha apmonye' Gáal. Apxámok axta apkeletsapma ekweykekxoho m'a átog nak tegma apwányam. 41 Aphákxeyk axta Abimélec ma'a Arumá, keñe axta Zebul aptekkesa Gáal ma'a Siquem yetlo apkelyáxeg.
42 Mók ekhem axta apkelántepa énxet'ák Siquem ma'a yókxexma. Xama axta apleg'a Abimélec, 43 apkexpánchessek axta ántánxo apkelyaqyeyáseyak sẽlpextétamo apagkok, apkelyexánegwokmek axta m'a yókxexma; xama axta apwet'a apkelántepa tegma apwányam ma'a énxet'ák Siquem, apkelántekkek axta m'a apkelyexánegwánxa axta keñe apketámegko. 44 Apketámegkek axta Abimélec yetlo apkelxegexma'a apchaqnágwokmo apkelánencha'a m'a átog nak tegma apwányam, keñe axta m'a nápakha apketámegko apkelnapa m'a apkelmahéyak axta yókxexma; 45 apkelnápekpek axta Abimélec énxet'ák Siquem ekwokmoho ektaxnakmo, tén axta apma m'a tegma apwányam. Aptawáseyha axta m'a tegma apwányam, apkelnapchek axta apyókxoho énxet'ák apheykha axta m'a, apkexpaqháha axta han yásek ma'a nepyeseksa nak tegma apwányam.
46 Xama axta apkelleg'a amya'a énxet'ák Migdal-siquem, ektáhakxa aqsok apkelane m'a Abimélec, apkelmeyákxeyk axta apkelyexánegwákxo m'a tegma kélpeykessamókxa axta chá'a El-berit, cham'a tegma apyennaqte nak. 47 Xama axta apleg'a Abimélec apchaqnákxo apyókxoho m'a, 48 apmahágkek axta yetlo apyókxoho apkelxegexma'a m'a egkexe Salmón, póte axta apyaqtennak chá'a xama yámet aktog; appatmeykxeyk axta, apkeltamhók axta elpekhésha etnahágkok apyókxoho m'a aptáhakxa. 49 Apyókxoho axta apkelyaqtennágkok yámet aktegák, keñe apkelyetlawa m'a Abimélec ekweykekxoho m'a tegma apyennaqte, kélpeykessamókxa axta chá'a aqsok kéláyókxa, apchánchesákxeyk axta ekyókxoho yámet aktegák, keñe apwatna, cháxa ektáhakxa axta apkelnapa apyókxoho m'a apheykha nak Migdal-siquem, mil axta apwokmok apyókxoho, énxet tén han kelán'ák.
50 Keñe axta apmeyákxo Abimélec ma'a tegma apwányam nak Tebés. Apkelánékxeyk axta aptáhakxa yaqwayam ektamagkok, keñe apma. 51 Apyetnegkek axta han tegma apyennaqte nepyeseksa xa tegma apwányam nak, axta apkelyexánegwákxak apyókxoho apheykha nak ma'a tegma apwányam, énxet tén han kelán'ák. Apyennaqtésawók axta apchápeykekxa átog tén axta apkelchenátweykxo m'a netno' nak; 52 apwokmek axta Abimélec ma'a átog nak tegma apwennaqte, tén axta apketámegko. Chaqhawók axta han peyakxa ewatnek, 53 ekyenyénto kelán'a xama meteymog ektekxekxo aqsok. Tégwa'akteyk axta apqátek, páxqatchásawok axta. 54 Apwóneyha axta han ekpekhe agko' Abimélec ma'a apkelsókáseykha axta chá'a apkelmeykha, aptáhak axta apcháneya s'e: “Elek sókwenaqte apagkok heyaqhekxa', maltamhók ko'o axénaxchek seyaqhe xama kelán'a.” Apkelyetxaqkak axta sókwenaqte apagkok ma'a apkelsókáseykha axta chá'a apkelmeykha, tén axta apketsapa. 55 Xama axta apkelwet'a israelitas apketsapa m'a Abimélec, yetlókok axta apkeltaqheykekxa apxanák.
56 Cháxa apyaqmagkásekxo axta mók Dios apteméssessamakxa ekmaso apyáp ma'a Abimélec, apkelnapma axta m'a setenta apkelyáxeg. 57 Apkellegassáseykegkók axta Dios énxet'ák Siquem, eñama m'a ekyókxoho aqsok ekmaso apkeláneyak. Temék axta m'a ektáhakxa axta apkeltémo kaltemégwomhok exma m'a Jotam, Jerubaal axta apketche.
Abimélec
1 Abimélec hijo de Yerubaal fue a Siquén para hablar con sus parientes por parte de madre. Y les dijo:
2 —En nombre de nuestra relación familiar, les ruego que convenzan a la gente de Siquén de que es mejor que los gobierne un solo hombre, y no todos los setenta hijos de Yerubaal.
3 Y como Abimélec era pariente de ellos, se pusieron de parte suya y fueron a convencer a los de Siquén para que lo siguieran. 4 Además, tomaron setenta monedas de plata del templo de Baal Berit y se las dieron a Abimélec. Con ese dinero, Abimélec alquiló a unos malhechores para que lo siguieran. Aquellos hombres fueron con él 5 a Ofrá, donde había vivido su padre Yerubaal, y contra una misma piedra mataron a sus setenta hermanos, hijos de Yerubaal. Tan solo pudo esconderse y salvarse Yotán, el hijo menor de Yerubaal. 6 Después todos los de Siquén y de Milo se reunieron junto a la encina y la piedra sagrada que había en Siquén, y nombraron rey a Abimélec.
La fábula de Yotán
7 Cuando Yotán lo supo, subió al monte Guerizín, y desde allí gritó bien fuerte, para que todos lo oyeran:
«¡Óiganme bien, hombres de Siquén! ¡Y así Dios los oiga a ustedes!
8 »En cierta ocasión los árboles quisieron tener rey, y le pidieron al olivo que fuera su rey. 9 Pero el olivo les dijo que no, pues para ser rey de los árboles tendría que dejar de dar aceite, el cual sirve para honrar tanto a los hombres como a Dios.
10 »Entonces los árboles le pidieron a la higuera que fuera su rey. 11 Pero la higuera les dijo que no, pues para ser rey de los árboles tendría que dejar de dar sus dulces y sabrosos higos.
12 »Entonces los árboles le pidieron a la vid que fuera su rey. 13 Pero la vid les dijo que no, pues para ser rey de los árboles tendría que dejar de dar su vino, el cual sirve para alegrar tanto a los hombres como a Dios.
14 »Por fin, los árboles le pidieron a un arbusto lleno de espinos que fuera su rey. 15 Y el arbusto les dijo que, si de veras querían que él fuera su rey, todos tendrían que ponerse bajo su sombra; pero si no querían que él fuera su rey, saldría de él un fuego que destruiría los cedros del Líbano.
16 »Y ahora, yo les pregunto: ¿Han actuado ustedes con verdad y honradez al hacer rey a Abimélec? ¿Han tratado a Yerubaal y a su familia con la misma bondad con que él los trató a ustedes? 17 Porque mi padre arriesgó su vida por ustedes cuando peleó para librarlos del poder de los madianitas; 18 ustedes, en cambio, se han rebelado contra la familia de mi padre, y han matado a sus setenta hijos contra una misma piedra. Por si fuera poco, han nombrado rey a Abimélec, hijo de una esclava de Yerubaal, solo porque Abimélec es pariente de ustedes. 19 Pero yo les digo hoy: Si ustedes han tratado con verdad y honradez a Yerubaal y a su familia, que les vaya bien con Abimélec, y a él con ustedes; 20 pero si no, ¡que salga de Abimélec un fuego que destruya a todos los de Siquén y de Milo, y que de Siquén y de Milo salga un fuego que lo destruya a él!»
21 Después de haber dicho esto, Yotán huyó y se fue a vivir en Ber, porque le tenía miedo a su hermano Abimélec.
22 Abimélec dominó a los israelitas durante tres años, 23 pero Dios interpuso un espíritu de discordia entre Abimélec y los habitantes de Siquén, para que estos se rebelaran contra él 24 y así pagara Abimélec el sangriento asesinato de los setenta hijos de Yerubaal, y también los de Siquén pagaran por haberlo ayudado. 25 Los de Siquén tenían gente en los montes, que se escondía y asaltaba a todos los que pasaban por el camino cercano. Y Abimélec se enteró de esto.
26 Un día, Gaal hijo de Ebed pasó con sus hermanos por Siquén y se ganó la confianza de los de aquella ciudad, 27 los cuales salieron al campo a recoger las uvas e hicieron vino y celebraron una gran fiesta en el templo de sus dioses, donde comieron y bebieron, y maldijeron a Abimélec. 28 Y Gaal decía: «¿Quién se cree ese Abimélec? No es más que un hijo de Yerubaal, y Zebul es su ayudante. Y nosotros, los de Siquén, ¿quiénes somos para andar como esclavos delante de ellos? Seamos esclavos de Jamor, el fundador de Siquén, pero no de Abimélec. 29 ¡Ah! ¡Si yo fuera el jefe de ustedes, en seguida me desharía de Abimélec!» Además, dijo: «¡Anda, Abimélec, reúne tu ejército y ven a pelear!»
30 Cuando Zebul, gobernador de la ciudad, se enteró de lo que andaba diciendo Gaal, se puso furioso 31 y le envió el siguiente mensaje a Abimélec, que estaba en Aruma: «Gaal hijo de Ebed ha venido con sus hermanos a Siquén, y están incitando a toda la ciudad a rebelarse contra ti. 32 Por lo tanto, sal de noche con tus soldados, y escóndanse en el campo. 33 Por la mañana, al salir el sol, ataca la ciudad, y cuando Gaal y su gente salgan a pelear contigo, haz con él lo que creas más conveniente.»
34 Así pues, Abimélec y toda su gente salieron de noche y se escondieron alrededor de Siquén, repartidos en cuatro grupos. 35 Cuando Gaal salió a la puerta de la ciudad, Abimélec y su gente salieron de sus escondites. 36 Al verlos, Gaal le dijo a Zebul:
—¡Mira, de los cerros viene bajando un ejército!
—No —le contestó Zebul—. Son solo las sombras de los cerros, que a ti te parecen gente.
37 Pero Gaal siguió diciendo:
—¡También de la colina que llaman «Ombligo de la tierra» viene bajando un ejército! ¡Y otro grupo viene por el camino de la Encina de los Adivinos!
38 —¡Habla ahora, fanfarrón! —le dijo Zebul—. ¡Tú, que decías que Abimélec no era nadie para que fuéramos sus esclavos! Ahí está el ejército que te parecía poca cosa. ¡Anda, sal ahora a pelear contra ellos!
39 Gaal salió al frente de la gente de Siquén a pelear contra Abimélec. 40 Pero Abimélec lo persiguió, y Gaal huyó de él. Muchos cayeron muertos antes de llegar a la puerta de la ciudad. 41 Abimélec se quedó en Aruma, y Zebul arrojó de Siquén a Gaal y sus hermanos.
42 Al día siguiente, los de Siquén salieron al campo. Cuando Abimélec lo supo, 43 organizó su ejército en tres grupos y se escondió en el campo; y cuando vio que los de Siquén salían de la ciudad, salió de su escondite y los atacó. 44 Él y su grupo se lanzaron a tomar la puerta de la ciudad, mientras los otros dos grupos atacaban y mataban a los que andaban por el campo; 45 y el resto del día lo pasó Abimélec atacando a Siquén, hasta que la tomó. Entonces destruyó la ciudad y mató a todos sus habitantes, y la ciudad misma la sembró de sal.
46 Cuando los de la torre de Siquén se enteraron de lo que había hecho Abimélec, fueron a refugiarse en la fortaleza del templo de El Berit. 47 Y al saber Abimélec que todos estaban reunidos allí, 48 fue con toda su gente al monte Salmón y con un hacha cortó una rama de un árbol; luego se la puso sobre el hombro y dijo a todos sus hombres que hicieran rápidamente lo mismo que él. 49 Todos cortaron sus ramas y siguieron a Abimélec hasta la fortaleza del templo, donde amontonaron todas las ramas y les prendieron fuego. Así mataron a todos los de Migdal Siquén, que eran unos mil hombres y mujeres.
50 Después Abimélec marchó sobre Tebés, se preparó para atacarla y la tomó. 51 En el centro de aquella ciudad había una torre, y en ella se escondieron todos los habitantes de la ciudad, hombres y mujeres. Cerraron bien las puertas y subieron al techo; 52 pero Abimélec llegó hasta la puerta de la torre y la atacó. Ya se disponía a prenderle fuego, 53 cuando una mujer arrojó una piedra de molino, la cual le cayó en la cabeza y le rompió el cráneo. 54 Abimélec llamó rápidamente a su ayudante de armas y le dijo: «Saca tu espada y mátame, porque no quiero que se diga que una mujer me mató.» Entonces su ayudante lo atravesó con la espada, y así murió. 55 Cuando los israelitas vieron que Abimélec había muerto, regresaron a sus casas.
56 De esta manera Dios hizo pagar a Abimélec el crimen que había cometido contra su padre al matar a sus setenta hermanos. 57 Y Dios hizo también que los de Siquén pagaran por todos sus crímenes. Así se cumplió en ellos la maldición de Yotán hijo de Yerubaal.