David ojapo iporãva Mefi-Bóset rehe
1 Peteĩ jey David oporandu: “Oĩpa peteĩ Saúl ñemoñare oikovéva gueteri, ikatu haguã ajapo hese iporãva Jonatán rérape?”
2 Oĩ peteĩ tembiguái Saúl róga pegua, hérava Sibá. Upéva oñehenói David rendápe. David oporandu chupe:
—Ndépa hína Sibá?
Ha'e he'i:
—Che ha'e.
3 Upérõ David oporandu chupe:
—Oĩ gueteripa Saúl róga rehegua oikovéva, ikatu haguã ajapo hese iporãva Ñandejára rérape?
Sibá he'i chupe:
—Opyta gueteri peteĩ Jonatán ra'y ikarẽva mokõive ipýgui.
4 —Mamópa oĩ? —he'i David.
—Táva Lodebar héravape, Maquir Amiel ra'y rógape, —he'i chupe Sibá.
5 Upérõ David he'i ojegueru haguã hendápe, 6 ha Mefi-Bóset, Jonatán ra'y ha Saúl remineno, oguahẽvo David rendápe, ojayvy omomba'évo chupe.
—Mefi-Bóset! —he'i David.
—Ere katu che ruvicha guasu, —he'i ha'e.
7 David he'i chupe:
—Ani rekyhyje, ajapose iporã etereíva nde rehe, nde ru Jonatán rérape. Ame'ẽkáta ndéve opa umi yvy nde aguélo Saúl mba'ekue, ha rekarúta opa ára che ndive che mesápe.
8 Mefi-Bóset katu ojayvy ha he'i chupe:
—Mba'ére piko rema'ẽ ko ne rembiguáire, che ruvicha guasu? Che niko jagua re'õnguénte voi.
9 David katu ohenói Saúl rembiguái Síbape ha he'i chupe:
—Ame'ẽ nde jára reminenópepe opa imba'e ha hogagua mba'ekue. 10 Upévare nde, nde ra'y ha ne rembiguái kuéra, pemba'apóta pe yvýre imba'erã, ha reñongatúta opa mba'e oñemono'õva, okaru haguã nde jára rogagua. Mefi-Bóset katu okarúta opa ára che mesápe.
Sibá, oguerekóva 15 ta'ýra ha 20 hembiguái, 11 he'i Davídpe:
—Ojejapóta opa mba'e ere vaekue ko ne rembiguáipe che ruvicha guasu.
Ha Mefi-Bóset okaru jepi opa ára David mesápe ita'ýra kuéra ykére. 12 Mefi-Bóset Oguereko avei peteĩ ita'ýra imitãva gueteri, hérava Micaías, ha opa umi oikóva Sibá rógape omba'apo Mefi-Bóset peguarã. 13 Mefi-Bóset katu, ikarẽva mokõive ipýgui oiko Jerusalénpe, okarúgui opa ára David mesápe.
David favorece a Mefiboset
1 Un día David preguntó: «¿Ha quedado algún superviviente de la familia de Saúl, a quien yo pueda favorecer en memoria de Jonatán?»
2 Había un sirviente de la familia de Saúl, llamado Sibá, al cual llamaron para que se presentara ante David. Cuando Sibá se presentó, le preguntó el rey:
—¿Eres tú Sibá?
—Para servir a Su Majestad —respondió.
3 Entonces el rey le preguntó:
—¿Queda todavía alguien de la familia de Saúl por quien yo pueda hacer algo muy especial?
Y Sibá le respondió:
—Queda todavía un hijo de Jonatán, que es inválido de los dos pies.
4 —¿Y dónde está? —dijo el rey.
—En la ciudad de Lodebar, en casa de Maquir hijo de Amiel —respondió Sibá.
5 Entonces el rey David ordenó que lo trajeran de aquel lugar; 6 y cuando Mefiboset, el hijo de Jonatán y nieto de Saúl, llegó, se inclinó ante David en señal de reverencia.
—¡Mefiboset! —exclamó David.
—A las órdenes de Su Majestad —respondió.
7 David le dijo:
—No tengas miedo. Por el gran cariño que le tuve a tu padre, yo te voy a tratar muy bien. Haré que se te devuelvan todas las tierras de tu abuelo Saúl, y siempre comerás a mi mesa.
8 Pero Mefiboset se inclinó y dijo:
—¿Por qué se fija Su Majestad en este siervo suyo, que es como un perro muerto?
9 Sin embargo, el rey llamó a Sibá, el antiguo sirviente de Saúl, y le dijo:
—Le he entregado al nieto de tu amo todo lo que era de él y de su familia. 10 Por lo tanto tú, lo mismo que tus hijos y tus criados, labrarán la tierra para él y almacenarán todo lo que produzca, para que así pueda mantenerse la familia de tu amo, pero Mefiboset, su nieto, comerá siempre a mi mesa.
Sibá, que tenía quince hijos y veinte criados, 11 respondió al rey:
—Todo lo que Su Majestad ha ordenado a este siervo suyo se hará.
Y Mefiboset comía siempre a la mesa de David, como uno de los hijos del rey. 12 Mefiboset tenía un hijo pequeño, llamado Micaía. Todos los que vivían en casa de Sibá estaban al servicio de Mefiboset, 13 pero Mefiboset, que era inválido de ambos pies, vivía en Jerusalén, porque siempre comía a la mesa del rey.